domingo, 31 de enero de 2016

La narrativa popular. Els contes de fades

Aquests dies a classe estem explicant els diferents tipus de gèneres narratius. Primerament, vam parlar de la narrativa culta, la d'autor; i ara, estem descobrint la narrativa popular, és a dir, la que s'ha anat transmetent de forma oral i no se sap qui n'és l'autor.

Tots heu sentit parlar dels contes de fades, aquells contes que els vostres pares us explicaven abans d'anar a dormir: la Blancaneus i els 7 nans, la Ventafocs, la Bella Dorment... La majoria heu vist les pel·lícules que Walt Disney va produir, però... segurament el que no sabeu és que les versions originals d'aquests contes de fades difereixen molt de les històries que nosaltres crèiem certes. 

En voleu fer un tastet? Doncs cliqueu el següent enllaç i descobrireu el terrorífic conte de la Bella Dorment del Bosc. Segur que la seva lectura no serà la que tots esperàveu!

Origen i versions del conte de la Bella Dorment

PREGUNTA:

Us havíeu plantejat mai que els contes que crèieu certs podien tenir uns girs tan obscurs? Què és el que més us ha sobtat?

8 comentarios:

  1. el que més m'ha sorprès es que durant tant de temps m'he estat tragant uns contes que eren, en realitat, una versió the dibuixos per a nens petits.

    ResponderEliminar
  2. No,el que més m´ha sorpres és el conte de piter pan perque mai he pensat que el piter pan sigues la mort i el pais de nunca jamas a on van els nens morts

    ResponderEliminar
  3. A vegades penses que no pot ser tot tan bonic, però això és passar-se una mica.

    El que més m'ha sobtat era que la princesa Talia se l'estimés sabent que tenia una esposa, ara això no passaria, crec que cap dona li agrada ser enganyada.
    Jo segur que li girava la cara.

    ResponderEliminar
  4. Pot ser que els contes tradicionals siguin modificacions d'històries tràgiques o cruels, però prefereixo seguir creient amb la màgia i la innocència dels contes tal i com me'ls han explicat de petita.

    ResponderEliminar
  5. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  6. Com bé diu la Gal·la jo també preferia seguir creient en els contes que ens explicaven de nens. No sé si per sort o per desgràcia la meva germana va fer el treball de recerca sobre aquest tema, per tant no m'he sorprès gaire al saber les versions reals ja que jo ja les coneixia.
    Tot i això està bé sapiguer els orígens d'un conte. I més quan són tan distorsionats.

    ResponderEliminar
  7. Trobo que tenim que ser realistes a la vida, hem de ser sincers i saber que clarament no existeixen les ades, ni les bruixes, que tots aquests contes tenen com moltes mentides que ens fan creure en coses no reals, però trobo que per els nens petits es millor la versió de tota la vida,ja que son petits i ells si que poden creure realment en la màgia,cosa que avui en dia moltes persones tindrien que aprendre.
    No m'han impactat tan, però es si es veritat que son molt mes creïbles que les tradicionals.

    ResponderEliminar
  8. Trobo que tenim que ser realistes a la vida, hem de ser sincers i saber que clarament no existeixen les ades, ni les bruixes, que tots aquests contes tenen com moltes mentides que ens fan creure en coses no reals, però trobo que per els nens petits es millor la versió de tota la vida,ja que son petits i ells si que poden creure realment en la màgia,cosa que avui en dia moltes persones tindrien que aprendre.
    No m'han impactat tan, però es si es veritat que son molt mes creïbles que les tradicionals.

    ResponderEliminar